estación plaça major / sabadell

Estación de Ferrocarriles Plaça Major, Sabadell, Barcelona, 2011

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El projecte consisteix en la construcció de 2 noves estacions de ferrocarrils en la prolongació de la línia dels FGC a Sabadell.

Els plànols de les futures estacions dels FGC a Sabadell insinuaven només en part el caràcter monumental i el potencial expressiu d’aquestes infraestructures, on la tècnica al nu es converteix en bellesa abstracta. L’experiència directa de visitar les estructures existents (Plaça Major, Eix Macià i Plaça Espanya), obliga a renunciar a qualsevol actuació de caràcter decoratiu i convida a oferir als usuaris delsFGCl’autèntica dimensió d’aquests espais. Les diferents estacions de la prolongació de via dels FGC es poden reduir a dos tipus en funció de l’espai generat per l’estructura i el moviment dels usuaris. El primer tipus és “la nau horitzontal”, l’únic cas d’aquesta tipologia en aquests projectes el trobem a Sabadell Estació, on els passatgers accedeixen des d’un extrem sobre el nivell del terreny i creuen l’espai d’un vestíbul d’una planta, per seguir descendint fins a la zona d’andanes a doble alçada. L’estructura queda clarament dividida en dos sectors diferenciats i la dificultat principal és proveir de qualitat espaial a la zona de les andanes. El segon tipus al qual pertanyerien totes les estacions visitades és el que podriem anomenar “fossat vertical”. En aquesta tipologia entra com a variant de petita dimensió l’estació de Ca n’Oriach. En aquestes estacions l’usuari descendeix a una andana central des del sostre i llevat de Ca n’Oriach les escales passen obliqües entre els estampidors. Aquesta configuració de l’estructura permet al passatger entendre l’espai en la seva totalitat. Els projectes es desenvolupen a partir de dues idees específiques: reduir l’efecte d’encaix a Sabadell Estació i intensificar les sensacions d’amplitud, vertigen i monumentalitat a Plaça Major.

1. La llum artificial com a element que dóna forma a l’espai, revelant i ocultant els seus límits. L’enllumenat artificial juga un paper molt important en aquests projectes. A la zona d’entrada, el contrast entre la llum del dia i la llum artificial ha de ser minimitzat. En les escales i les àrees d’espera és important que els signes i les lletres siguin fàcils de veure i sense reflexos. Es plantegen sensors de moviment instal.lats a les zones menys freqüentades i en zones que requereixin il·luminació únicament quan els passatgers estiguin presents.

2. Un sistema d’objectes que permet resoldre les particularitats constructives i funcionals de cada cas i s’aproximen l’escala monumental de la infraestructura a l’escala humana dels usuaris. Aquests objectes generen el marc de confort, físic i psicològic, necessari per fer possible “habitar” aquestes infraestructures.

3. Una paleta de materials que clarifica de manera intencionada la percepció de l’espai i fa que les diferents estacions s’identifiquin com a part d’un conjunt malgrat les seves diferències.